Articles d’opinió

El Renaixement de la ciutat

per Txell Roigé, alcaldessa de Tortosa

Diumenge 24 de juliol vam tancar, un any més, les portes que ens permetien transportar-nos a viure a la Tortosa del segle XVI. Vam posar el punt final a una nova edició de la Festa del Renaixement, un dels grans esdeveniments que tenim al calendari de la ciutat. Va ser, però, un Renaixement especial: la 25a edició. Un aniversari de luxe que teníem moltes ganes de poder celebrar, i que no ha estat possible durant els dos darrers anys per la pandèmia.

Aquest ha estat el Renaixement de la ciutat: ens hem retrobat amb una festa molt popular; una de les millors targetes de presentació que tenim per mostrar-nos davant la gent que ens vol venir a conèixer. Una eina molt destacada per redescobrir el nostre nucli antic i, a la vegada, veure la transformació de la qual ha estat objecte amb el seguit d’actuacions que hi hem fet, especialment durant els darrers 15 anys. Una edició en la qual hem pogut estrenar nous espais, com la plaça de la Catedral, centre neuràlgic de moltes activitats i que ens ha permès descongestionar altres zones de la festa; també hem donat protagonisme al nou passeig del Castell, amb un espectacle de dansa aèria d’una bellesa molt gran; hem pogut utilitzar per primera vegada amb el nou format la plaça de l’Ajuntament, després de la reforma, i hem incorporat una nova zona, el Clos del Riu, que ha estès encara més la Festa cap a Remolins. A més, hem seguit avançant en la sostenibilitat, amb l’estrena del Got del Renaixement, fet amb clofolla d’arròs, que ha suposat poder utilitzar menys plàstic.

Ha estat el Renaixement de la ciutat gràcies al fet d’unir els esforços, la il·lusió i la implicació de tots els col·lectius que participen en la nostra festa de recreació històrica, i ens hem unit a la ganes de la ciutadania de tornar a recuperar una festa tan bonica.
Després de tancar la 25a Festa del Renaixement, com a procuradora en cap només puc donar les gràcies. A totes les entitats, associacions de veïns, col·lectius, grups, artistes, persones del carrer, visitants, equips tècnics i logístics, brigada, serveis de neteja, seguretat,… a tothom que aquests dies ha fet possible que la Festa del Renaixement torni a lluir amb l’esplendor que ens caracteritza.

Però, també, a totes les persones que s’hi han implicat al llarg d’aquestes 25 edicions, i que també han contribuït que la Festa fos allò que és avui: un referent. Començant pels exalcaldes i exprocuradors en cap que hem tingut en aquestes 25 edicions, i als quals vaig convidar perquè fossin els pregoners d’enguany: Ferran Bel, Joan Sabaté i Mariano Curto. Seguint pels exprocuradors de la Festa: l’impulsor de la primera edició, Ramon Cardús, Ismael Roldan, Jordi Bonilla, Jordi Folqué i l’actual procurador de la Festa, Domingo Tomàs, que se la coneix com ningú, ja que hi ha jugat diferents papers des de la primera edició. A tot l’equip de Festes, amb Cristina, Marga, Cesc, Toni i la resta d’equip, sempre actius.

També, al director de l’Arxiu, Albert Curto, que juntament amb l’enyorat exdirector del Museu de Tortosa, Jesús Massip, van centrar en el Renaixement l’època històrica més adequada per a la nostra festa de recreació. O Pilar Lanau, també amb un paper important, i Núria Segarra i Ester Galindo, documentalistes de la Festa. A Pilar Araujo, responsable de bona part dels vestits que lluïm aquests dies a Tortosa, així com a tot el col·lectiu de famílies nobles, presents des de les primeres edicions amb un protagonisme que enamora visitants i autòctons. A Cinta Adell, que sempre hi és per a allò que es necessita…

Els agraïments han de continuar, necessàriament, per totes les companyies i grups que actuen aquests dies, especialment, als de casa. Un agraïment a totes les companyies de cultura popular de la ciutat, que aquests dies s’hi aboquen de ple. Als col·lectius que donen vida als diferents campaments arreu de la ciutat. A les associacions de veïns. A la Federació de Comerç i a tots els establiments que s’ambienten de segle XVI i que treuen el Taulell al Carrer. A Platigot i als restaurants, que aquests dies recuperen les receptes del Renaixement i les serveixen amb el Mengeu de Festa.

La llista d’agraïments és interminable. Però es pot resumir recordant, una vegada més, que la Festa és de tots, i que som tots qui fem la Festa grossa. Tenim la festa de recreació més bonica de tot el país i de bona part del nostre entorn. Per molts més anys de Renaixement de Tortosa.


Amb l’hospital i la salut, compromisos clars i ferms

per Txell Roigé, alcaldessa de Tortosa

Aquest cap de setmana he viscut un retrobament que ha estat especial: després de massa temps sense veure’ns, vaig poder compartir un dia amb Anna i Maite, dos amigues amb les quals la vida ens va unir a Barcelona quan érem joves, i que són d’aquelles amistats que duren per a sempre. La pandèmia havia provocat que no ens haguéssim pogut trobar durant els últims dos anys. Però, a més, quan ho havíem pogut fer abans, sovint era a meitat de camí, per la qual cosa feia molts anys que no venien a passar un dia a Tortosa, així que era gairebé obligatori que les convidés a venir. I van acceptar-ho encantades.

Ens vam trobar de bon matí, amb un dia radiant que jugava a favor nostre. Com no podia ser d’altra manera, vaig fer de guia per la meua ciutat, amb ganes que veiessin tot allò que tenim de bonic per ensenyar, i com ha canviat la ciutat des de l’últim cop que hi havien estat. Vam fer la visita als principals llocs d’interès. Alguns ja els coneixien, però d’altres tot just els hem creat recentment. És el cas de la nova plaça de la Catedral. Els va impressionar veure la façana, tan imponent, sense aquells edificis que n’impedien la visió.

I, a més, amb la façana netejada, lluent, i amb l’escultura de la Mare de Déu de la Cinta presidint la part central. El canvi respecte de com recordaven aquell espai els va sobtar: “ara teniu una imatge molt potent d’aquest lloc”, em deien. Estant allà, calia passar també per l’interior de l’equipament Cota 0, una proposta que encara els va fer embadalir més, per la combinació de les importants restes arqueològiques i els audiovisuals i panells que condueixen la visita.

Sortint-ne, vam pujar cap al castell de la Suda. Primer, aturant-nos a la plaça de l’Absis, que van trobar molt canviada des de l’última vegada: “això ho recordo ple de cotxes, no?

Ara és més bonic, amb el conjunt patrimonial que hi ha a l’entorn”, afegien abans de remarcar el fet de poder tenir un petit auditori a l’aire lliure en un espai arquitectònicament tan destacat. Després ens vam enfilar cap a dalt, al barri del Castell, passant pel nou passeig de les Cultures, un altre avenç urbanístic important, que posa més en relleu el Castell de la Suda. De baixada, passada pel Centre d’Interpretació del Renaixement i, novament, sorpreses en veure el vídeo que recrea com era Tortosa al segle XVI.

De camí cap al centre vam passar per la renovada plaça de l’Ajuntament i vam comprovar la vida que hi havia en aquell espai, amb gent a les terrasses i xiquets i xiquetes jugant i corrent. “Que gran que es veu ara, aquesta plaça!”, comentaven. L’últim cop que hi havien estat va ser el dia que vaig prendre possessió com a alcaldessa. D’allà, cap al refugi antiaeri. I després al parc, on també van destacar com de bonica llueix la font que abans estava a la plaça de l’Ajuntament a la seua nova ubicació. Just després vam anar cap al riu per pujar a bord del llagut Lo Sirgador, una experiència que els va encantar: poder navegar per l’Ebre i contemplar el nostre patrimoni natural i històric, així com la façana fluvial, des d’un punt de vista tan diferent. I des d’allà, comprovar com han canviat els dos ponts: el de l’Estat, amb les voreres molt més amples i amb carril bici, i l’antic pont ferroviari, reconvertit en passarel·la de vianants i bicicletes.

Va ser una jornada molt profitosa, per a les tres amigues i per a les respectives famílies: perquè van gaudir molt de la visita a Tortosa i d’haver redescobert la ciutat amb els seus nous espais. Per a mi, també, perquè vaig poder comprovar, una vegada més, que la nostra ciutat té un gran encant per a la gent que ens visita. De fet, vaig poder constatar que tots els turistes amb els qui vaig compartir la sortida pel riu havien quedat admirats de la bellesa de Tortosa, un fet del qual els tortosins i les tortosines hem de ser conscients, perquè som els primers que podem ajudar a fer valer allò que som, allò que tenim i allò que podem mostrar. Aquesta és una tasca que des de l’Ajuntament, i jo, com a alcaldessa, mantenim com una de les primeres prioritats: per seguir generant nous espais, per seguir potenciant els existents i, en definitiva, per seguir impulsant i fent més bonica Tortosa.


Amb l’hospital i la salut, compromisos clars i ferms

per Txell Roigé, alcaldessa de Tortosa

Aquesta setmana, el Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa hem arribat a un acord que dona resposta a les necessitats de l’Hospital Verge de la Cinta, un acord que farà possible la millora de les actuals instal·lacions de l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta, molt necessària en tractar-se d’un centre amb molts anys de funcionament que cal seguir modernitzant, que a la vegada també planteja una ampliació amb un nou edifici just al davant de l’actual, per tal de disposar de més serveis sanitaris per a la ciutadania.

Són actuacions que, a més, resolen l’accessibilitat i la mobilitat a l’entorn, mitjançant tres actuacions: la construcció d’un pàrquing subterrani a l’edifici de l’ampliació; un aparcament al fossat amb 425 places, que es construirà enguany; i la instal·lació de dos ascensors que faran que l’hospital passi a ser un hospital urbà, connectat amb el centre de la ciutat

Paral·lelament, el Departament també ha manifestat el compromís de treballar en la construcció d’un nou hospital a Tortosa, amb un calendari que situa l’inici dels treballs a partir del 2025. Aquesta era una demanda en la qual havia insistit repetidament: per a parlar d’un nou hospital calia que el Departament de Salut es comprometés a fer el nou hospital i que en demanés els terrenys a l’Ajuntament, un compromís que havia d’anar acompanyat d’una data i d’un calendari, com ha estat.

Una vegada coneguda aquesta voluntat, i en el moment que el Govern ens demani formalment els terrenys, des del consistori els posarem a disposició. Serà un tràmit ràpid, ja que des de fa mesos jo mateixa, com a alcaldessa, he estat treballant per poder disposar del solar que pogués complir amb les necessitats que requereix un nou hospital. Sempre havia dit que els terrenys no serien un problema, i que hi serien si hi havia la voluntat per part del Departament de Salut. I aquests terrenys hi són: estan situats al pla parcial Camí de Roquetes, al barri de Ferreries, adjacents a l’antiga nau de la Indo i molt propers a la C-12. La gestió per a aconseguir-los requeria un treball discret.

La concreció del projecte en relació amb l’hospital a la nostra ciutat no es tracta d’una qüestió menor, i calia aconseguir un compromís clar i ferm. Portem acumulats massa anuncis de futuribles nous hospitals, com el que al 2006 va fer la Generalitat quan el tripartit era al govern, però que no van passar de l’anunci i d’un cartell al davant d’un solar.

I portem també molts projectes d’ampliacions de les instal·lacions actuals, amb diversos consellers i conselleres de Salut. En tots els casos, projectes que no han anat acompanyats ni del finançament ni de l’execució esperada, i que han provocat la frustració del territori en veure que un tema tan important no passava de les paraules.

Ara, davant de la concreció que el Departament de Salut proposa per resoldre la qüestió, des de l’Ajuntament hi serem, al costat, per ajudar a fer-ho possible, de manera lleial com hem fet sempre, però també de forma exigent, per garantir que avança segons allò previst; i anunciant els projectes quan estan acordats, i no a cops de mocions de cara a la galeria que només busquen un rèdit polític.

Com a alcaldessa, sempre he reclamat que la decisió per part del Govern català fos clara. I així ho he exigit en les nombroses reunions dutes a terme durant les darreres setmanes i mesos amb la conselleria. Només així es pot avançar de manera creïble per aconseguir disposar dels equipaments de salut que Tortosa i les Terres de l’Ebre ens mereixem. I ho hem fet com sempre fem: treballant seriosament i amb rigor, com correspon a un tema tan important per a Tortosa i per a les Terres de l’Ebre com és la salut.


Pel camí recorregut i pel que queda per recórrer

per l’àmbit d’igualtat de Junts per Tortosa

Cada 8 de març sortim als carrers per reivindicar el paper de la dona a la societat i per seguir reclamant la plena igualtat. Però no som les primeres que sortim a defensar què som i qui som. Tenim unes predecessores que al llarg de la història han lluitat, han patit i han aconseguit fites per tal que avui siguem més lliures, més respectades i més iguals.

Concepción Arenal, mare del feminisme a Espanya, havia de donar classes a la universitat, escriure al diari “La Iberia” o anar a tertúlies vestida d’home per tal que la respectessin. Va defensar sempre que la dona estava al mateix nivell que l’home i ho va demostrar quan va mostrar que, efectivament, ella era una dona i no un home com tothom pensava.

Clara Campoamor va aconseguir que el vot femení s’implantés a Espanya, després de sortir elegida diputada durant la II República. A més, fou una de les primeres dones llicenciades en Dret.

També cal ressaltar la figura de Clara Zetkin, una política alemanya que va lluitar pels drets de les dones a Europa i fou qui va proposar la celebració del Dia Internacional de la Dona.

A casa nostra també tenim dones que han assolit fites històriques, com Carme Karr, considerada la primera feminista catalana, que va impulsar en el seu moment Acció Feminista i al 1931 va signar el manifest que demanava al President Macià el vot per a les dones. També a la nostra ciutat tenim dones valentes, les dones tortosines que al 1149 van fer front als musulmans i van defensar la ciutat durant el Setge de Tortosa. Una actuació que les va fer mereixedores de l’Ordre de l’Atxa, que els va atorgar uns privilegis especials. Des de llavors l’Atxa és un símbol d’honor i empoderament per a la dona tortosina. Un honor com que una ciutat com Tortosa tingui en l’actualitat una dona alcaldessa. Una persona valenta, lluitadora i treballadora, què és tot un exemple i referent per a tots els tortosins i tortosines. Allà on alguns encara estan estancats al passat, Junts per Tortosa apostem per lideratges femenins i així ho hem demostrat.

Com veieu, al llarg del temps són moltes les dones que s’han posat enfront d’àmbits molt masculins, arriscant les seves vides per lluitar i defensar que la dona ha de tenir els mateixos drets que els homes; però tornem al 2022 i mirem com estem: segueixen havent més homes que dones en càrrecs directius i rellevants, segueix existint allò anomenat sostre de vidre, bretxa salarial. Per denunciar tot això segueix sent necessari el 8 de març, perquè el dia de la dona ha de ser cada dia de l’any fins que tinguem la igualtat que mereixem.

Des de l’àmbit d’igualtat i feminisme de Junts per Tortosa seguirem sortint al carrer per totes les dones, també per les que van obrir el camí i pel futur de les nostres filles i nenes. Seguim treballant per eliminar les desigualtats existents i aconseguir una societat justa i igualitària. Perquè s’ha recorregut molt camí però encara en queda més per recórrer.


Accions que transformen la ciutat

per Txell Roigé, alcaldessa de Tortosa

En aquest inici del nou any 2022, l’Ajuntament de Tortosa hem continuat actuant a la via pública, iniciant diverses noves actuacions en diferents llocs de la ciutat, fet que respon a un dels objectius prioritaris que havíem definit des del Govern municipal per a aquest mandat, com és el d’actuar en l’espai públic. Ho fem amb obres que de vegades tenen un gran abast, perquè se centren en carrers importants o molt transitats, i que en altres casos es concreten en actuacions més petites però igualment importants. Sempre es tracta d’actuacions que responen a les necessitats que tenen els tortosins i tortosines pel que fa a la millora de la via pública.

Des del primer moment, com a alcaldessa he fixat com una de les prioritats, fer que Tortosa sigui més amable per a les persones: millorar voreres, renovar asfaltatges, eliminar barreres arquitectòniques, ampliar les zones verdes i arbrades, modernitzar el mobiliari urbà, multiplicar els quilòmetres de carril bici, actualitzar els parcs infantils, arranjar els camins municipals… En definitiva, capgirar l’urbanisme que es viu a peu de carrer, aquell que té una incidència més directa amb la gent, i fer que s’adigui més i més a allò que li cal a una ciutat al segle XXI.

En aquesta línia, recentment hem iniciat obres en diferents punts que també persegueixen aquests mateixos objectius: ara mateix ho fem, per exemple, a l’avinguda Felip Pedrell o als carrers Amor i Pina, o al barri de Ferreries, on renovem les voreres. També ho acabem de fer a la plaça Francesc Macià, on hem plantat arbrat en zones on no n’hi havia, o renovant les voreres dels carrers Alcanyís, Tarragona, Castelló, Mas de Barberans, plaça 1 d’Octubre, Alfara de Carles, Mossèn Manyà, Sebastià Juan Arbó, passeig Moreira o ronda Docs, entre molts d’altres. I també hem actuat en llocs com l’avinguda del Canigó, l’avinguda de Remolins o el passeig de l’Ebre per arranjar els desperfectes que existien.

I ho hem fet també amb altres actuacions molt importants que són un exemple de la transformació urbanística que estem fent possible a la ciutat: la plaça de l’Ajuntament i la resta de carrers de l’entorn, i la plaça de la Catedral, llocs que ja es demostren com a espais de trobada de la ciutadania.

Ara som a punt d’iniciar una altra d’aquestes actuacions de gran abast: la urbanització del carrer Cervantes, un canvi que suposarà actuar en un dels carrers més importants del centre de la ciutat, amb la voluntat de transformar-lo per tornar a fer que l’espai doni prioritat a les persones. El projecte reforçarà el carrer com a lloc de trobada, amb un bulevard que tindrà voreres més amples i zones destinades únicament a les persones. A més, ens permetrà disposar de molta més vegetació de la que hi existeix actualment, multiplicant per quatre l’espai verd d’aquest carrer. També s’hi crearà un nou carril bici. Es tracta d’una actuació molt important en un carrer que vertebra la ciutat, i que farà que els tortosins i tortosines tornin a ser els protagonistes d’aquesta via.

La llista d’actuacions fetes és encara més llarga, si ho repassem des de l’inici del mandat municipal, com també és llarga la llista de feina que durem a terme durant els propers mesos, a tots els barris i a tots els pobles. Tot plegat ens servirà per seguir avançant amb l’objectiu de fer una ciutat més verda, més amable, més per a les persones.


Encarant l’any amb optimisme

per Txell Roigé, alcaldessa de Tortosa

Acabem d’iniciar un 2022 en el qual, a Tortosa, ja hem viscut alguns bons moments. La il·lusió i la màgia van arribar al punt màxim el dimecres passat, 5 de gener, amb la cavalcada de Reis. Una vegada més es va demostrar el talent que tenim a la nostra ciutat i la implicació de totes les entitats de cultura popular per poder fer que Melcior, Gaspar i Baltasar puguin tindre la millor de les acollides en la seua visita. És, per tant, un motiu per felicitar totes les persones que van fer possible aquesta gran benvinguda, començant pel regidor de Festes, Domingo Tomàs, i la resta de l’equip, i acabant amb tots els voluntaris que, d’una manera desinteressada, van fer possible que els xiquets i xiquetes de la ciutat poguessin viure una nit molt especial.

L’èxit de la cavalcada de Reis s’uneix a l’èxit que també ha tingut una altra iniciativa que hem tingut durant l’últim mes a la nostra ciutat: després que l’any passat no fos possible dur-la a terme per la pandèmia, enguany la pista de gel ha tornat amb molta força al nou emplaçament del parc Teodor Gonzàlez i ha demostrat que es tracta d’una iniciativa més que consolidada. Esdevé un revulsiu per a les dates nadalenques i per a la campanya comercial que comporta, i molt interessant per atraure gent a la nostra ciutat durant el Nadal. Per tant, cal que la seguim potenciant en el futur. L’enhorabona, una vegada més, a la Federació de Comerç i Serveis Tortosa Més, per haver mantingut aquesta aposta, a la qual des de l’Ajuntament seguim donant suport.

Tot plegat ha contribuït que la campanya comercial hagi generat bons resultats entre el sector, unes bones notícies que s’uneixen als bons resultats que va comportar, l’octubre passat, la primera edició dels Bons Tortosa. Aleshores vam generar un moviment econòmic de més d’1,3 milions d’euros en un mes, després que l’Ajuntament de Tortosa hi destinéssim 400.000 euros del pressupost municipal, unes compres que no només van correspondre a gent de la ciutat, sinó que vam aconseguir atraure clientela d’altres poblacions, ja que una de cada tres compres va ser de gent de fora de Tortosa. Davant d’aquests bons resultats, tenim previst poder repetir els Bons Tortosa al llarg del 2022, destinant-hi la mateixa quantitat de diners perquè la clientela de la ciutat i de la resta de municipis del nostre entorn se’n puguin beneficiar en les seues compres als comerços tortosins.

Malgrat les bones notícies que ens ha portat l’inici d’any, no puc deixar d’assenyalar una part que no és tan positiva: el nombre de contagis per la pandèmia de covid-19 ens ha deixat registres molt elevats, els màxims des que es va declarar la pandèmia al març del 2020. Això és el resultat de la variant òmicron, que té més capacitat per contagiar. Per això torno a demanar a tothom que actuï amb responsabilitat i que segueixi les mesures fixades. Al mateix temps recomano, a aquelles persones que encara no ho hagin fet, que es vacunin: la ciència ha demostrat l’efectivitat de la vacuna i això fa possible que l’elevat nombre de contagis no es tradueixin en conseqüències greus per a la salut de moltes persones. Tot i això, en alguns casos els contagis deriven en hospitalitzacions, i cal que entre tots i totes procurem rebaixar la pressió assistencial que vivim. Si ho fem així, és molt possible que durant el 2022 estiguem més a prop del moment que tots desitgem: el del moment que la pandèmia estarà més a prop de quedar com un mal record i en el qual podrem recuperar aquella normalitat que tant enyorem.

Serà, sens dubte, la millor notícia de l’any que hem començat.


El pressupost que Tortosa necessita per atendre les persones i rellançar l’economia

per Txell Roigé, alcaldessa de Tortosa

El Govern de Tortosa hem presentat, per a l’exercici del 2022 a l’Ajuntament, un projecte de pressupost municipal per donar resposta al que Tortosa necessita. El pressupost ve marcat per la necessitat que genera encara els efectes de la pandèmia de covid-19, que fa, més que mai, necessari i indispensable comptar amb un pressupost que permeti prestar més atenció a aquelles persones que requereixen l’acompanyament de l’Administració local.

És un pressupost tècnic, que permet adaptar al moment actual els ingressos i les despeses de l’anterior pressupost, vigent des del 2019. En aquest temps, l’Ajuntament ha vist com s’han incrementat àmbits com el de personal, amb augments fixats des de l’Estat, així com també un encariment generalitzat dels costos de serveis bàsics, com l’electricitat, així com una major inversió en neteja viària i en equipaments municipals, com ara escoles, que també hem hagut de reforçar amb motiu de la pandèmia; en un moment en el qual, a més, disposarem d’un important ingrés extraordinari, de prop de 4 M€, procedent de la major participació en els tributs de l’Estat i de les aportacions d’impostos que generen les noves activitats econòmiques que hem fet possible que arribessin al municipi durant els últims mesos. Es tracta d’uns majors ingressos, que només podrem posar a disposició de la ciutadania amb l’aprovació del pressupost, perquè així ho determina la llei. Sense pressupost no es podrien aplicar aquests majors ingressos i, a més, caldria retallar les partides del 2019 per fer front a les necessitats i compromisos que són obligatoris per a 2022.

Els comptes del 2022 no preveuen la concertació de cap nou préstec, i a més manté la línia traçada durant els últims anys d’anar reduint l’endeutament de manera important. És per això que, d’entrada, preveiem amortitzar 3,8 M€, encara que l’objectiu és anar més enllà durant l’any amb altres amortitzacions voluntàries, com hem fet al 2021 amb amortitzacions de l’endeutament per valor de 7,1 M€. D’aquesta manera, situarem les finances municipals de l’Ajuntament en valors històrics, que no s’han produït durant els últims 40 anys: la ràtio d’endeutament se situarà al 53 %, la més baixa de la història, fet que demostra la solvència financera de l’Ajuntament per la bona gestió que hem fet. I tot això, amb una bona liquiditat que ens permet pagar a proveïdors en un termini de 25 dies; sense tenir pràcticament factures extrajudicials, i amb els impostos congelats des de fa 15 anys.

El pressupost compta amb la major inversió en despesa social de la història, amb un increment del 28 %, en el qual també doblem les aportacions que destinàvem a Caritas i a Creu Roja per als programes del Servei d’Acollida Integral i del Tiquet Fresc. També reforcem les polítiques per a dones i d’igualtat LGTBI, i també es contempla una major dotació per a subvencions a les entitats de la ciutat.

Aquest pressupost també té com a objectiu seguir fent que Tortosa sigui una ciutat més amable i més sostenible. Per això, la inversió es concentra en actuacions de millora a la via pública, sense grans obres ni projectes. En total, 980.000 euros per a actuacions en voreres, camins, enllumenat, asfaltatge, senyalització…i que per primera vegada a la història compta amb una partida específica per a la supressió de barreres arquitectòniques. També, una ciutat més sostenible i més verda, doblant l’aportació per a jardineria i zones verdes, i la creació d’una línia de subvencions per a la retirada de l’amiant, així com la instal·lació de més plaques solars en equipaments municipals i potenciant-ne la instal·lació per part de particulars.

Així mateix, seguim promovent l’activitat econòmica a la ciutat, per contribuir al rellançament necessari per fer front als efectes de la pandèmia. És per això que, entre altres mesures, el pressupost destina 400.000 euros a una nova edició dels Bons Tortosa, que tan bons resultats van deixar en la primera edició, generant una injecció econòmica de més d’1,3 M€ al comerç local. També seguim potenciant l’àmbit cultural, fruit del que hem viscut enguany com a Capital de la Cultura Catalana, commemorant l’Any Pedrell i els 750 anys de l’edició del Llibre de les Costums. El pressupost també preveu la celebració de la 25a Festa del Renaixement. Pel que fa al vessant esportiu, també reforça les subvencions a les entitats i destina més recursos al funcionament de tots els equipaments esportius que tenim a la ciutat, i entre els quals recentment també hem incorporat el WIN Jesús. Dins d’aquest àmbit, amb el pressupost volem seguir apostant per equipaments esportius de qualitat, per això preveiem la redacció del projecte de la nova pista d’atletisme, que se situarà a Jesús.

A més, el pressupost vol reforçar la descentralització, amb un increment del 20 % a les tres EMDs i als altres dos pobles de Tortosa per disposar d’un municipi encara més cohesionat.
Es tracta, per tant, d’un pressupost necessari per fer front a les necessitats actuals de la població, marcades encara per la covid. El pressupost que Tortosa necessita. I, per tant, no es pot entendre cap més resultat que la seua aprovació. En cas contrari, a qui afectaria el bloqueig del pressupost seria al conjunt de la ciutadania, que no podria disposar dels serveis que prestem actualment i tampoc de les millores plantejades. Tortosa necessita un pressupost per seguir avançant i per fer front a les necessitats dels tortosins i tortosines per al 2022.


Els Bons Tortosa, un encert per a impulsar el comerç local, que volem repetir al 2022

per Txell Roigé, alcaldessa de Tortosa

La iniciativa que vam impulsar durant l’octubre des del Govern municipal de la ciutat, la creació dels Bons Tortosa, ha suposat tot un èxit per a l’impuls de l’activitat econòmica local: la previsió inicial amb la qual treballàvem era que els 400.000 euros que vam destinar del pressupost municipal per a afavorir les vendes del teixit comercial i de serveis acabarien suposant un impacte econòmic d’1,2 milions d’euros. Però la realitat ha anat més enllà i hem superat les expectatives prefixades: en total es van fer compres per un valor d’1.324.902,23 euros.

Aquesta és la xifra de negoci que es va aconseguir amb les 21.708 compres que, al llarg de tot el mes, van fer servir algun dels Bons Tortosa que havíem posat a disposició de la ciutadania, un elevat moviment que ha permès contribuir a crear riquesa a la nostra ciutat i que ens ha permès refermar la capitalitat comercial que té Tortosa al conjunt del territori. Algunes dades ho exemplifiquen: una de cada tres persones que van utilitzar els bons corresponia a gent que no resideix a Tortosa. Això vol dir que vam atreure compradors que van voler beneficiar-se d’utilitzar els Bons, que era una de les claus que també perseguíem. Moltes eren de la resta de les Terres de l’Ebre, però també d’altres territoris veïns, com el Maestrat, País Valencià o el Camp de Tarragona, i fins i tot d’altres punts de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol.

Davant d’un moment tan complicat com el que hem passat, el de la pandèmia, i per fer front a les conseqüències que encara arrossegàvem per aquest motiu en l’economia local, des del Govern vam apostar per introduir els Bons, amb el suport logístic de la Cambra de Comerç i la implicació directa de la Federació de Comerç, Serveis i Hostaleria Tortosa Més.

Vull agrair, una vegada més, tota la feina que aquestes entitats van ajudar-nos a fer per tal que la iniciativa fos un èxit, i esperonar-les a mantenir la mateixa dedicació amb la que treballen per enfortir la nostra economia.

També vull fer un agraïment a uns altres protagonistes, sense els quals els Bons no haurien arrelat tan fort: d’una banda, a tots els comerços, serveis i establiments de restauració que hi van creure; i, de l’altra, a tota la gent que va descarregar-se els Bons i que els va fer servir. Tots plegats, heu fet que els Bons Tortosa hagin estat una experiència molt profitosa per al conjunt de la ciutat.

És per tot això el Govern municipal creiem que és necessari tornar a fer una nova edició dels Bons Tortosa durant l’any que ve, i per aquesta raó hem inclòs la previsió de destinar novament 400.000 euros del pressupost municipal del 2022 a repetir la campanya.

L’impuls que han generat els Bons Tortosa ens ha ajudat, de passada, a frenar una dinàmica que és global i que també té incidència en l’àmbit local: les compres per Internet a distància, que sovint es fan a través d’importants cadenes de distribució que ocupen un lloc preeminent del mercat digital. Amb els Bons hem aconseguit que algunes compres, que possiblement s’haurien fet per Internet, s’hagin dut a terme als comerços de Tortosa. Cal que tothom seguim treballant en aquesta línia i que reivindiquem la proximitat i el tracte de tu a tu que només el comerç local, els serveis i la restauració de la ciutat pot donar a la clientela. Tenir un comerç viu és molt important per seguir tenint una ciutat dinàmica, i això només s’aconsegueix si la gent del territori confia en el territori. Gràcies per haver-hi confiat a través dels Bons Tortosa.


Fem possible una important implantació industrial per a Tortosa

per Txell Roigé, alcaldessa de Tortosa

Després de molts mesos, més d’un any, finalment ha arribat el dia que puc anunciar com a alcaldessa de Tortosa la implantació d’una nova indústria al nostre municipi: Kronospan. Una notícia que, per la inversió milionària que comportarà, per les dimensions dels terrenys que ocuparà al polígon Catalunya Sud i, especialment, pel gran nombre de llocs de treball que crearà, suposa un anunci molt important tant per a Tortosa com per a la resta de les Terres de l’Ebre. Hem dedicat molts esforços, des de l’Ajuntament, per facilitar i agilitzar tota la tramitació administrativa que estava a les nostres mans perquè aquesta implantació pogués ser, finalment, una realitat. I estem fent les necessàries adequacions del planejament urbanístic per poder posar a disposició de l’empresa totes les parcel·les necessàries per fer viable l’operació. Tots els esforços que hem fet com a Ajuntament han donat els resultats que desitjàvem i ara ja podem anunciar la gran notícia al conjunt de la ciutadania de Tortosa.

La multinacional austríaca Kronospan, amb més de 40 fàbriques repartides arreu de tot el món, és una de les empreses líders en l’àmbit mundial pel que fa a fabricació i distribució de taulers de fusta. Ara, Tortosa s’afegirà a la llista de ciutats amb una de les seues seus: serà la més gran que Kronospan tindrà a tot l’Estat espanyol, més gran que la que ja tenen a Burgos. La producció d’aquesta empresa es caracteritza pel component mediambiental que aplica en tot el procés, en el qual actua amb la premissa de l’economia circular, amb el reciclatge de la matèria primera, i la generació de residu zero. Són característiques que des de l’Ajuntament volem seguir treballant i potenciant, atenent els criteris que ens marquem com a ciutat verda que treballa pels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.

La implantació de Kronospan suposa una inversió d’entre 150 i 200 milions d’euros a Tortosa, amb una fàbrica de 90.000 metres quadrats en una parcel·la que s’estén en més de 25 hectàrees del polígon Catalunya Sud. Això comportarà la creació de 185 llocs de treball directes, una vegada l’empresa estigui en funcionament. Llocs de treball que inclouen perfils molt qualificats, amb el valor afegit que això suposa per al nostre territori, i que es veuran complementats amb més de 1.500 llocs de treball indirectes. A la vegada, es calcula que l’arribada d’aquesta empresa suposarà l’atracció de diverses empreses més petites, que estan vinculades al procés de producció o que esdevenen proveïdors de la multinacional. Riquesa, per tant, que permetrà seguir reforçant l’economia de la nostra ciutat i que serà un important revulsiu en l’àmbit laboral.

Les grans dimensions d’aquesta empresa fan que, amb la seua arribada, ja haguem esgotat tots els terrenys dels quals disposàvem al polígon Catalunya Sud. Per aquest motiu ja hem reclamat, com a Ajuntament, al Govern de la Generalitat, que iniciem els tràmits per poder executar-ne l’ampliació prevista al planejament. Una ampliació necessària per seguir dinamitzant laboralment la nostra ciutat i la resta del territori, i posant a disposició de noves possibles implantacions industrials uns terrenys que compten amb un gran valor logístic i estratègic per la nostra ubicació geogràfica.

Perquè l’arribada de Kronospan fos una realitat hi han intervingut moltes persones, a les quals vull donar les gràcies. En primer lloc, a l’empresa: gràcies per la confiança que ens han fet a l’hora de triar Tortosa; al seu propietari, el senyor Kaindl, al seu director general a Espanya, Javier Macicior, i a la resta de persones de l’equip, amb els quals hem mantingut hores i hores de reunions de treball. També al Govern de la Generalitat, pel suport dedicat, i especialment personalitzat en les tres directores generals d’Indústria, que han estat treballant-hi durant tot aquest temps al Departament: Àngels Chacon, Matilde Villarroya, i ara Natàlia Mas. I, evidentment, a l’equip de tècnics de l’Ajuntament, amb qui la passada primavera vam visitar la fàbrica de Burgos i que no han parat de treballar en la tramitació fins a fer que la implantació hagi estat una realitat.

Com a Alcaldessa i des del Govern municipal, tenim la creació de llocs de treball a la ciutat com una de les premisses més importants del mandat. Generar noves activitats que ens permetin retenir el talent que tenim a casa i que puguem portar-ne de fora. En definitiva, per fer que el futur de Tortosa estigui ple d’oportunitats per a tots i per a totes. Seguim treballant-hi.