Per molt anys (més) Quicos!

Us heu preguntat mai què són 30 anys? Per algun invertebrat que viu més de 4.000 anys poden representar només un sospir, però per algú que encara no els ha viscut, 30 anys són molts. I des d’aquesta humil posició voldria retre un homenatge a un grup musical que està en plena gira del 30è aniversari.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van oferir el seu primer concert al centre de Tortosa, al petit bar La Finestra, el 15 de desembre de 1992. Aquest any 2023 celebren el 30è aniversari: 30 anys de tradició, de cultura popular, de música d’arrel interpretada sempre amb el toc d’humor que els caracteritza.

La seua àmplia trajectòria, amb més de 2.000 concerts arreu de Catalunya, catorze discos i vint-i-tres espectacles, ve avalada pel Premi Nacional de Cultura, el Premi Joan Amades, dos premis ARC, un premi Altaveu i 12 premis Enderroc. També han dut a terme concerts arreu de Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, al Baix Aragó, al Rosselló francès i ciutats com París, Madrid, Brussel·les, Bilbao i Saragossa.

Com ells mateixos expliquen, els Quicos han sabut incloure dintre dels seus espectacles la crònica social del moment: quan cal es reivindica i quan cal se celebra. Al llarg d’aquests 30 anys han sabut transmetre, aquí i fora de les Terres de l’Ebre, l’estima pel nostre territori, convertint una terra desconeguda per a molts en una de volguda i estimada.

Han estat un dels grans altaveus de la cultura popular i les tradicions de les Terres de l’Ebre. Com abanderats de la lluita contra el transvasament del nostre riu i els concerts al Tradicionàrius de Barcelona han esdevingut el grup musical de les Terres de l’Ebre per excel·lència. Donant a conèixer una bona mostra de repertori del nostre territori arreu dels Països Catalans, han sabut convertir cançons populars del nostre territori en himnes.

I si bé és cert que ‘ningú és profeta a la seua terra’ crec que, amb els Quicos, la ciutat de Tortosa ha sabut fer una merescuda excepció. Des de la 2a edició han estat un dels espectacles referents a la Festa del Renaixement, amb l’espectacle La Taverna di Enrico. També amb l’espectacle de carrer Torna el Carrilet, en el Marc de les Festes de la Cinta. I des del 2011, amb el canvi de model de les Festes, impulsat per un gran activista cultural (i en especial de la Cultura Popular) com és Domingo Tomàs, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van assolir un protagonisme destacat: cloure les Festes amb un concert de Música d’Arrel. Un concert que enguany ha arribat a la 13a edició i que any rere any aplega milers de tortosins i tortosines per cantar amb il·lusió i a ple pulmó clàssics com Lo Carrilet de la Cava i De Roquetes Vinc o per emocionar-nos amb Lo Fandango dels Adéus.

Però, a més, ‘los Quicos’ volen deixar empremta i apropar esta passió pel nostre folklore i, des del 2019, fruit d’un acord amb la regidora de Cultura Dolors Queralt i l’alcaldessa Meritxell Roigé, impulsen el Centre d’interpretació de la Jota de les Terres de l’Ebre, a un dels pavellons rehabilitats de l’antic escorxador de Tortosa, que acull des de fa onze anys el Museu de Tortosa i altres equipaments culturals de la ciutat. Un centre formador que també contribueix a unir els territoris que hi conflueixen: Catalunya, País Valencià, Aragó i les Illes Balears.

Des d’estes línies, vull fer el meu humil homenatge a un grup que ha portat el sentiment de pertinença ebrenca més enllà del nostre territori. I és que si Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries no existissin, els hauríem d’inventar. Llarga vida als Quicos i per molts anys més!